Santa Cristina de la serra a La Menera



Santa Cristina de la serra

La Menera és un poble de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Juntament amb el de Costoja, el de la Menera és el terme més meridional del Vallespir, en concret de l'Alt Vallespir, en contacte amb la Garrotxa i el Ripollès. Viquipèdia

Era festa major a La Menera. Ple de banderes catalanes i alguna estelada. Vam arribar just a la ballada de sardanes del matí. Amb la cobla de Catalunya nord que es diu Tres Vents. Hi havia força gent per a un poble tan petit. Balladors i espectadors i fins i tot els músics parlaven tots en francès. No vam sentir ni un mot de català, en aquest ambient que ho semblava tant. Però, va ser una ballada bonica.



Camí amunt, 
entre les roques grosses fins als planells.
La bellesa i la pau de la muntanya, 
la verdor especial d'aquest estiu 
i sobretot la descoberta del lloc,
ens regalen un dia ple i feliç.

Comentaris

  1. M'ha agradat conèixer aquest racó de Catalunya, on els catalans parlen francès.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic i tranquil i tot un plaercd'anar-hi. Des de La Menera, una passejadeta fins al coll, pel camí de la roca del serrel d'heura, una mitja horeta molt bonica, pel bosc.

      Elimina
  2. Veig que coneixes molts llocs de la Catalunya Nord , on els paisatges són molt bonics perquè són una continuació dels nostres...Que bonic veure ballar sardanes i sentir que la gent parla amb francès!
    Petonets,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hi hem passejat força, sí. Dona, a mi em sap una mica de greu que el català estiguintan perdut. M'hagués agradat sentir el seu català, del Rosselló, del Vallespir, que el trobo tan bonic.

      Elimina
  3. Tens raó, però és que a França el centralisme és pitjor que aquí, encara sort que conserven moltes tradicions i ens donen suport!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb la llengua han estat i són terribles, els francesos! En canvi les banderes de les quatre barres mai no els han fet nosa i sempre se'n veuen moltes a tot arreu.

      Elimina
  4. El lloc és francament pintoresc, les fotos ho demostren. I, igual que és pintoresc és poètic, digne que en facis un poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que mereixia un poema millor, Helena, el lloc era molt plàcid i molt bonic. Però surten els pomes com surten i quan surten.

      Elimina
    2. Carme,
      Els genis més genis no sempre són genials. L'important és no baixar de la bicicleta, com fas tu!

      Elimina
    3. Ha, ha, ha... no baixo, no. Em sembla que no sé baixar i sigui com sigui he de continuar pedalant.

      Elimina
  5. mentre no tractin de trencar aquesta meravella els ciudadans anti tot.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, i tant! En aquest lloc s'hi reposa bé, l'agressivitat que porten a sobre ho espatllaria tot!

      Elimina
  6. Havia de ser important el contrast: ballada de sardanes, banderes catalanes , alguna estelada, i en canvi la gent parlant en francès. Em recorda aquella gent que em diu que: "Yo me siento muy catalán porque llevo 50 años viviendo aquí". L'indret és preciós, i si el dia va ser feliç, doncs ja és tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que aquests també se sentien molt catalans, però en qualsevol cas es una manera diferent de sentir-se'n que la meva. La llengua és tant important! Cada llengua és una manera de veure el món, diuen, els entesos. No he posat fotos del poble, només de la passejada fins a l'ermita. Les posaré en un lloc o altre.

      Elimina
  7. Un sol poble, moltes llengües diferents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de vigilar que no perdem la nostra, entre tantes... però les llengües, totes són una riquesa immensa.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars