La roca grossa



Soc la més grossa del camí, la més grossa del tros de les roques grosses, però mai no és suficient perquè et reconeguin. Com poden saber-ho, fins que no les han vist totes? I com poden estar segurs que ja les han vist totes? Per això vull canviar-me et títol, i l'adjectiu i m'he deixat serrell, ara porto un serrell molt a la moda, sofisticat i despentinat. Ara sí, se'm reconeix de seguida: la roca grossa del serrell d'heures. Espero que les companyes roques i pedres grosses no em copiïn la meva idea. Seré una fita i un punt de cita pels enamorats.

Comentaris

  1. Ves pe on, igual aquesta roca marca tendència i ara totes lluiran serrell verd, la moda ja se sap!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  2. Això pensava, que aquesta roca podria ser un bon punt de trobada si algú es perd, o si et vols perdre amb algú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una roca presumida, a la vora d'un camí bonic que va a un lloc idíl·lic... un bon lloc de trobada!

      Elimina
  3. La idea genial ha de tenir una bona realització. Has de tenir alguna cosa per dir i dir-la, deia Oscar Wilde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La frase és molt bona i molt real. Sobretot si ets genial com l'Oscar Wilde. Els que no som ni Òscar ni Wilde, més aviat juguem i fem el què podem.

      Elimina
  4. Està guapa la roca grossa amb aquest new look! Haurà de vigilar que el vent no la despentini! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guapa i presumida... segur que el vent li fa volar el serrell i potser li agradarà i tot.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars