Caçador de dragonet




És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la calma i que cadascú estigui còmode en el seu lloc.  A la meva família en tenim un de molt valent i ben predisposat.

A mi m'agraden els dragonets, els trobo simpàtics i divertits. Com s'arrapen amb les seves mans de cinc dits a mi em suggereix una actitud com tendra i innocent. No em fan ni por ni fàstic, però tampoc m'agrada tocar-los. El meu caçador els agafa curosament amb les mans, mai no els espanta ni els fa perdre la cua i els torna al seu lloc, on poden caçar molt millor: mosquits o papallones de nit. A fora. Ells se'n van tot seguit cap a a prop d'algun llum del carrer.

També caça rates-pinyades, quan entren a casa,  algun ocell que a vegades ens ha entrat. Un dia fins i tot una garsa de dins la xemeneia, que feia molta por pel soroll que feia, en feia molt, sense saber quina bestiola  prou grossa podia sortir d'allà.  Va sortir espantada i plena de sutge, però va volar feliç.

Vosaltres també teniu algun caçador pacífic a la família? Què feu quan us entra alguna bestiola?



Comentaris

  1. Tinc una tieta que té realment pànic als dragons i pateix molt tement que una bestioleta d'aquestes li pugui entrar a casa.

    No és el meu cas, però tampoc em fa gaire gràcia si alguna vegada se'n cola algun. Quan això passa, sigui un dragó sigui qualsevol altra bestiola, els "convido" (potser no tan amablement com el teu caçador, ho he de reconèixer) a tornar al seu hàbitat natural abandonant el meu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mc, si els hagués de treure jo, crec que tampoc no me'n sortiria tant bé. Però si els tornes al seu habitat ja has fet una bona feina.

      Elimina
  2. Buscar la recepta més escaient!! Dragonet marinat, paneroles cruixents... El que fa tothom, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbo, 😂🤣😂🤣, garses a la brasa? No ens hagués calgut treure-la de la xemeneia...

      Elimina
  3. Què faig?
    Cridar!!... Fer passos indecisos... hehehe
    Anar a buscar una escombra i un recollidor (que el meu és de pal llarg, evidentment) i, si puc, entre l'escombra i el recollidor, el trec a fora... probablement viu (ehem) excepte si fos tipus panerola,mosca gegant..., sóc capaç de buidar-li al damunt una ampolla de colònia o el primer que trobi. Una bèstia així impossible que surti viva de casa meva (Comentari prohibit als que voteu PACMA) :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em semblaria difícil, si ho hagués de fer jo, treure'l viu de casa. El trauria com fos, viu o mort. Com els cartells dels westerns. Per això prefereixo deixar la feina als experts. Però el que em fa més gràcia és quan els meus fills, adults, forts i valents o els meus nets, el venen a buscar com a caçador expert. I si ell l'agafa amb les mans, els nens també el volen agafar amb les mans... però primer ell: el caçador pacífic.

      Elimina
  4. A casa som dos caçadors histèrics, la veritat. Un dragonet no ens espantaria, son monos i no fan res, encara que tampoc no fa gràcia deixar-los campant per allà, però quan ens entren insectes grossos, vespes o uns que són semblants als bernats pudents ens entra el pànic i fem uns gags dignes de veure... o no... Bèsties més grans no tenim, coses de la ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de reconèixer que els insectes ho tenen més "xungu" a casa nostra que no pas els dragonets. Mosques, mosquits i vespes i espècies semblants són eliminades sense remordiments de cap mena. Aleshores ens convertim em dos caçadors ferotges.

      Elimina
  5. M'agradaria veure-ho com tu, Carme, perquè jo no puc evitar una esgarrifança amb els dragons. A casa sempre n'hem dit esquinça-robes perquè es veu que si se't posen en un armari no deixen peça per esquinçar. A mi em fa esgarrifar precisament aquell moviment de potes. Però és veritat que fan la seva funció i segur que si entren dins de casa és per equivocació. O potser és que es pensen que hi fa menys calor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què? Es posen a dins dels armaris on hi han arnes, perquè els hi agraden les arnes. I són elles les que foraden la roba, no pas els dragonets. O al menys, així ho he llegit en algun lloc.

      A mi els rèptils, en general, també m'esgarrifen bastant, sobretot lesxserpotes, però amb els dragonets faog una excepció. No sé què tenen que m'agraden.

      Jo crec que entren per equivocació...

      Elimina
  6. Ai! I no és pels dragonets! Ho tindrien malparat que ha casa hi ha un parell de caçadors innats, els Mixus i des que campen pel terrat no es veu ni una sargantana.
    Tota sola sóc incapaç de caçar res i en aquests casos em refio de la companyia. Si de cas faria servir el mètode tradicional : l'escombra i crits per espantar-los. Ai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquests Mixus caçadors, esteu deslluirats de molts animalons. No em sembla mala idea. Jo no sóc de tenir animals a casa, però he de reconèixer que tinc una llarga col·lecció d'animalons diversos que han intentat quedar-se d'ocupes a casa meva. Cap d'ells ho ha aconseguit.

      Elimina
  7. Ho confesso. La nostra caçadora (un fèlid una mica esquerpot) no és del tot pacífica. I els moixons en pateixen. I nosaltres, també. Pel que fa als rèptils, podríem dir que tan sols hi juga. A la seva manera, que també podria ser més delicada, crec jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades amb els ratolins també hi juguen, com si volguessin caçar-los una vegada i una altra. A mi també em fa pena que els gats matin els ocells i els esquirols.

      Elimina
  8. A mi m'agraden els dragons dibuixats per Arthur Rackham. Els de debò no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... no els conec, però entre dragons i dragonets, sempre em quedo amb els dragonets.

      Elimina
  9. doncs mira l'altre dia en vaig un de dragonet a la paret de vora una finestra .....confesso que tinc una aranya a la minsa terrassa on tinc uns quants testos amb plantes i no em molesta pas ja que així de tant en tant em caça algun mosquit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet! Entre l'aranya i el dragonet deus estar alliberada de mosques i mosquits i altres insectes,

      Elimina
  10. A casa el caçador sóc jo. És un càrrec que mai no vaig demanar, però que he d'assumir de manera forçosa.

    Com que no sóc agressiu, a les bestioles que entren a casa, les convide a anar-se'n per on han vingut, amb els tres avisos de cortesia. Si no fan cas, actue de forma més expeditiva i convencional.

    A la feina, vaig tenir un dragonet durant dos anys. A l'hivern s'amagava i tornava a la primavera. Quan era a prop, el tocava amb la mà i fugia. L'any passat, un dia el vaig tocar i no va fugir, s'havia mort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que a la majoria de caçadors domèstic us passa igual, ho heu d'assumir per manca absoluta de competència de la resta de la família.

      Crec que ho fas més o menys com tothom... sempre hi ha un dia que les maneres expeditives entren en funcionament, però jo diria que amb els dragonets no ens ha passat mai.

      És una història bonica la del dragonet de la teva feina, devia fer neteja de mosquits... llàstima que totes les històries tenen un final. La mort no perdona ni als dragonets. Gràcies, Jp, per aquest comentari bonic.

      Elimina
  11. Jo no tinc caçadors, però hi ha un dragonet que em fa companyia. El vaig descobrir un dia, i feia uns cinc centímetres i vaig pensar , que la pobra bestiola es moriria...Doncs no, l'he vist dos dies més i ja deu fer uns deu centímetres, la llàstima és que no el puc agafar i fer-li moixaines, perquè quan em veu , s'amaga darrera d'algun moble i és que a mi aquestes bestioles, igual que les sargantanes, m'encanten. Tinc ganes de tornar-lo a veure!
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ès "gairebé" una bona convivència, he, he, he... només que ell pren precaucions per si fossis caçadora, que ell no ho pot saber. Tu tampoc deus tenir mosquits a casa teva, ni altres insectes.

      Elimina
    2. Doncs no, ni mosques ni mosquits, el dragonet em protegeix...

      Elimina
    3. Doncs, finalment, sí que tens un caçadoret de mosques i mosquits! 😄

      Elimina
  12. Els dragonets m'encanten i no em fan gens de nosa; llàstima que a les meues gates també els "encanten", però en un sentit lleugerament diferent: d'ençà que les tenim, veure'n algun al pati o per casa cada volta és més difícil, sort que sempre queda algun supervivent.

    Altra cosa són els insectes: sé que queda un poc lleig dit per un biòleg, però d'aquests, a casa, no en vull cap ni un. I al camp, i segons quins, millor a certa distància...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els gats són caçadors menys pacífics que el meu... acostumen a carregar-se les seves víctimes, se les mengin o no...

      Els insectes, sempre millor a molta distància, sempre escfan pesats per un motiu o un altre, per molt biòleg que siguis... si piquen, piquen...

      Elimina
  13. El puck fins fa poc encara caçava mosques. Després, jugava amb elles a terra, però mai se les menja, el pinso està molt més bo.
    Darrerament, els anys i els quilos fan que quan veu una mosca, se la mira però ja no la intenta caçar.....

    A mi tb m'agraden molt els dragonets. Fan estiu i tenen un què tendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també els trobo una tendresa... m'alegro que el teu caçador preferís emprendre-se-les amb les mosques... són més empipadores que els dragonets.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars