Innacessible



Res no em pertany, 
ni aquest instant ni aquest estany.
Ni l'esguard que em fuig llavis avall, 
ni la música de les mans.

Res no em pertany, ni els dies ni les nits, 
ni l'hivern ni l'estiu, ni cap espai, ni cap temps.

Només els plecs de mots escrits, quasi irreals,
que em faig meus, àvidament, sense mesura.






Comentaris

  1. Igual que les aigues de l'estany reflecteixen el que veuen, així els teus poemes ho fan amb el que veus i sobretot amb el que sents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xavier! Aquest és un estany bastant desconegut. En un raconet de l'Empordà. Prop d'aquell poblet del xiprer de ferro rovellat: Baseia.

      Elimina
  2. Preciós aquest estany! Està bé que les coses de la natura no pertanyin a ningú, així tothom en pot gaudir...
    Ara les coses que portem dins l'ànima i de tant en tant les mostrem , són nostres, ben nostres, tot i que sovint les compartim...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades em sembla que ni aquestes, M Roser! Però ja sé que tens raó. Bon vespre.

      Elimina
  3. Molt bona reflexió, Carme. Forster deia que no podem estar segurs de res, com no sigui de la certesa de les nostres emocions. O sigui, per metonímia, del que escrivim.

    ResponElimina
  4. I tot i no tenir massa coses que et pertanyin, ets molt rica en molts aspectes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sento ben bé així, XeXu... en molts asepctes... gràcies.

      Elimina
  5. Placidesa encomanadissa, tot i que no ens pertany, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està prou bé si encomana placidesa... aquest lloc la porta incorporada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars