Mirall de Ter



M'he vist en tants miralls de vida 
que m'he sentit sempre diferent.
A cada moment, 
només un retall de mi s'emmiralla.

Però hi ha el capvespre, 
i les teves branques nues banyant-se entre núvols.
I vull ser arbre per atrapar borrissols de somni
entre els meus dits que dormen.
I vull ser l'arbre per deixar passar el temps
sense que en manqui ni en sobri.
I vull ser arbre i reflex, per deixar passar el riu 
mentre em nodreix i em bressola.

Comentaris

  1. Mira, Mireia.
    Mira, Míriam.
    Mira, Mirall.
    Mira, Meritxell.
    Mira, Maria.

    ResponElimina
  2. Els miralls donen per a molt. Preciosa foto.

    ResponElimina
  3. Que bonic aquest riu que bressola el reflex de qui si mira...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bellesa de més a prop. El Ter, sempre present al meu costat.

      Elimina
  4. a mi també m'agradaria ser arbre i treure branques , i florir a la primavera, tornar-me capçada i fulles, caure a la tardor, fer ombra i donar fruits ,escampar llavors al vent i prroclamar amb veu vegetal que la nostra saba és ben viva i transcendeix igual que els teus verso que em faig també meus , nostres en la bellesa i la saviesa dels anys acumulats i viscuts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin comentari més bonic, Elfree... "nostres en la bellesa i saviesa dels anys acumulats i viscuts". Gràcies!

      Elimina
  5. Sense paraules, Carme, davant la bellesa dels teus mots!

    ResponElimina
  6. A la foto gairebé podries donar-li la volta i seria perfectament creïble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies XeXu, aquest ha estat el primer comentari que de nou m'ha arribat al mail. Gràcies a les explicacions del Mc, al teu blog. Inaugurem temposada de comentaris nous al mail! Visca!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars