La Couvertoirade (Aveyron)



La neu defora.
Les torres i muralles.
Quietud a dintre.




Com un pessebre
les cases de joguina
repten el temps.



Graons de pedra.
llimats de tantes passes
de peus i pluja.



El pou, la casa,
l'escala i el balcó.
Carlines seques.



Adéu, carrers!
que les torres us guardin
pau i bellesa.

Comentaris

  1. Pau i bellesa: que bé ho has explicat amb les fotografies i els haikus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla un poble aturat en el temps. Suposo que en èpoques de turisme deu ser molt diferent, però aquest passat dissabte de rams, gairebé no passava ningú, queia la neu i tot ho feia més misteriós encara.

      Elimina
  2. Quina preciositat de lloc. Aquest no el nominen a poble amb més encant de l'any?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A França tenen una nominació que en diuen "Un dels més bells pobles de França" . Comque diu "UN dels..." el poden aplicar a molts pobles, molts i molts pobels. Aquest és un d'ells.

      Elimina
  3. Un poble preciós , sembla que de cop i volta hagin de sortir alguns cavallers abillats amb cotes de malla i donzelles de llargues trenes roses, per aquests carrerons.
    Els haikus i queden d' allò més bé!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquest ambient et transporta al passat, és ben bé així.

      Elimina
  4. aquestes pedres podrien explicar moltes històries, tristes i precioses, però històries a la fi i al cap

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és una sort que les parets no parlin, a vegades és una llàstima...

      Elimina
  5. Dins dels teus haikus també hi ha quietud. La neu a fora.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars