Camins


(Veure la publicació completa)

Senyals en els camins del bosc 
per no perdre el camí.

Sempre intentant descobrir 
quins senyals es poden posar 
en els camins de l'ànima 
perquè cadascú pugui seguir 
la seva pròpia vida, a la seva manera.

Comentaris

  1. A mi m'ha funcionat, Carme. I els senyals, també.

    ResponElimina
  2. Aquests cartells de la fotografia (que aleshores no hi eren) em recorden quan vaig fer una travessa per la serra de Finestres: Sant Esteve de Llémana, Sant Aniol de Finestres, santuari de Finestres i bivac als afores de Santa Pau. Jo tenia 14 anys, o sigui... parlo de 48 anys enrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu coneixement del territori, ja ve de lluny! Jo no vaig fer la travessa. Vam tornar cap a Sant Aniol.

      Elimina
  3. Et felicito per haver aconseguit que es vegi una imatge d'instagram aquí. El problema és que estic a la feina, i com que tenim les xarxes capades a l'ordinador, ara sóc jo qui no la pot veure, hahaha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tenia clar si s'enllaçaria només una foto, o totes les de la sèrie, o simplement l'Instagram en general. Però mira, ha funcionat.

      Elimina
  4. Supose que es tracta de descobrir cadascú els seus senyals per seguir el camí propi. En el meu cas, potser és la poesia (no únicament els poemes) i, sobretot, l'estima sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú ha de descobrir els seus, la dificultat, a vegades, és com es pot ajudar aqui no sap trobar-los.

      Elimina
  5. A mi també m'ha funcionat...
    Sort dels senyals que tenen molts dels camins que seguim a la vida, encara que de vegades ens desorientem, no ens perdrem pas!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt bé i és una sort trobar senyals per no perdre'ns... bona nit, M Roser.

      Elimina
  6. M'agraden els senyals
    que no estan escrits...,
    els que vibren molt endins,
    el silenci és la brúixola de
    molts camins, la Lluna també
    endu, i els que s'il·luminen
    amb la celístia dels estels...

    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben tornat, onatge, als meus moments!!! Moltes gràcies per la teva col·laboració poètica!

      Elimina
  7. A mi també m'ha funcionat, Carme. Més difícil ho tinc a l'hora de seguir els senyals, perquè la meva orientació és lamentable... Per sort, amb el temps i una canya he anat descobrint les meves pròpies estratègies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament, crec que com més costa orientar-se més útils són els senyals. Sempre aprenem, encara que ens costi temps.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars