Islàndia

Bon 11è aniversari de blog, XeXu!!! Per molts posts!

Post per celebrar l'11 aniversari del Bona nit i tapa't:  Quin viatge és el vostre preferit?

ISLÀNDIA!!!!

Si em pregunteu, com és que (jo, que no soc viatgera)  des de sempre havia tingut ganes d'anar a Islàndia, no sabria dir-vos-ho. Va ser el meu regal de 50 anys.  Una setmaneta. Me n'hi hagués quedat dues més i encara, ara, hi tornaria.

Va ser molt especial, perquè mai no havia vist una natura tan verge. Tan poc tocada per l'home i tan diferent de la que estic acostumada. Tot era especial: volcans, llacs calents, salts d'aigua immensos, geleres, icebergs, geisers, fumeroles,  basses de fang que bullen, els prats i l'absència de boscos i sobretot, ningú enlloc.

Emoció constant i una descoberta rere l'altra. Cada dia, cada hora, cada minut.  I em va fascinar fins i tot aquella llengua impronunciable,  descobrir paraules, descobrir les diferents parts d'una paraula...


A dalt he posat el text per en XeXu. Ja m'he passat una mica de paraules, però aquí us afegeixo unes fotos d'algunes pàgines dels dos albums gruixuts, gruixuts que vam fer.


Les cases antigues al camp o a la muntanya, estaven gairebé enterrades a terra, en alguns llocs la teulada era una continuació més de la mateixa herba del prat.


El volcà VITI, que vol dir infern. Amb aigua d'un blau turquesa preciós.



Poblets petits i de colors, com de joguina...

Comentaris

  1. Segurament no hi aniré mai però, per tal com ho expliques, em sembla que m'agradaria. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'estic segura, Mc! És imposible que aquesta natura en estat pur, aquesta terra tan viva, deixi indiferent a ningú. I encara em falta veure les aurores boreals... segurament que jo ja no hi tornaré, però m'encantaria veure-les.

      Elimina
  2. Moltes gràcies Carme! A la tarda penjaré el post, i el teu text hi serà, és clar! I encara més, Islàndia també és el meu viatge més especial, és clar! Seydisfjordur... mareta de déu... No devies passar per Djupivogur, una mica més al sud...? Quins poblets, totalment un altre món. Hi he de tornar sí o sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, si no recordo malament, crec que no, que de Seydisfjordur vam anar directament a Hofn, on vam tenir una aventura digna de Hitchcock amb unes orenetes de l'àrtic. Ara vinc cap al Bona nit!!!

      Elimina
  3. Devia ser una meravella de viatge, Carme! Les imatges són fantàstiques! Per ser que no ets gaire viatgera déu n'hi do! Ara passaré per cal Xexu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser-ho. Crec que és l'únic viatge dels que he fet, que repetiria. És magnífic.

      Elimina
  4. Entre tu i el XeXu, feu ganes d'anar-hi, eh? A veure si algun any fem aquesta immersió en la natura pura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, no estaria malament, encara que amb 15-16 anys que fa que hi vaig anar potser ja estigui una mica més "retocada" ara hi ha molt més hotels en llocs que abans no hi havia res.

      Elimina
  5. Hi ha vegades que m'he de concentrar, respirar fondo davant d'aquesta pau tan bella. I solament una interjecció em valdria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, Jordi, a vegades amb una interjecció n'hi ha prou!

      Elimina
  6. Quin país tan preciós! Es nota que l'ésser humà no l'ha malmès, per això llueix amb tot el seu esplendor natural!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Actualment Islàndia s'ha posat de moda. Al 2002 devia ser, com es veu a les fotos, un paradís.

    ResponElimina
  8. Era un paradís. Arribar a una d'aquelles cascades immenses, espectaculars i no trobar res més que ella, ni baranes, ni ajardinaments, ni camins massa retocats era absolutament màgic. Natura pura, sense maquillatges.

    ResponElimina
  9. Es que Islàndia deixa empremta.....jo vull tornar-hi també

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que deixa empremta! Doncs, a tornar-hi, així que pugueu...

      Elimina
  10. Vas anar a Islàndia abans que fos main stream

    ResponElimina
  11. Islàndia quan era completament desconegut! Quin luxe. m'encanten els àlbums, mai recordo fer-los i em sap greu, però es gaudeixen molt més les fotos i els records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc em faig gaires d'àlbums, però aquest l'havia de fer!

      Elimina
  12. Felicidades Carme por haber disfrutado de esa tierra lejana. También sueño con ella y otros lugares que creo nos unen y hacen amar a las personas y la naturaleza. Que bien expresas tus sentimientos "Emoció constant i una descoberta rere l'altra. Cada dia, cada hora, cada minut. I em va fascinar fins i tot aquella llengua impronunciable, descobrir paraules, descobrir les diferents parts d'una paraula...Emoción constante y una descubierta tras otra. Cada día, cada hora, cada minuto. Y me fascinó incluso aquella lengua impronunciable, descubrir palabras, descubrir las diferentes partes de una palabra ... Por esto y otras cosas me considero utópicamente "ciudadano del mundo" gracias Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Claro que sí, Antonio! Ciudadanos del mundo. Fuí a Islandia y la quise, le puse cariño como si fuera algo mio. La lengua, no pude considerarla mia, porqué no entendia nada, pero disfruté muchísimo, buscando traducciones, i descubriendo algunos mínimos indicios de su funcionamiento. Gracias por venir. Un abrazo.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars