Textures de matinada

Una foto de Xavier Pujol
Tocaré  l'albada amb els dits
i sentiré canviar el color de la llum.
Passaré la meva mà par la mar
per sentir el so del batec silenciós.
Caminaré les platges
en cent matinades inexistents
que mai no es convertiran en dia.
I la claror a les branques dels arbres
serà el meu temps, singular, sense rellotge.

Comentaris

  1. Precioses paraules que emanen d'una preciosa foto.

    ResponElimina
  2. Textura de colors. Textura de sentiments. Textura de text.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu la M Roser, a mi també em va semblar una pintura, i em venien ganes de tocar-la i també de pintar-la , però no m'hi he vist pas amb cor.

      Elimina
  3. Pintant l'alba, prop del mar ... amb els ulls tancats.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  4. Aquesta fotografia té una textura molt curiosa, sembla una pintura... Un bonic poema de sensacions!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  5. Veure cada albada diferent és un bon motiu que ajuda a llevar-se ben d'hora. Unes paraules precioses!

    ResponElimina
  6. Quantes "matinades inexistents/ que mai no es convertiran en dia" passen de llarg...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, moltes, quasi totes. Si aconseguim que una sola no passi de llarg, ja fem molt!

      Elimina
  7. Mai més el cel i la mar es podran confondre en l'horitzó, sembla que vulgui dir la llum de l'alba en aquesta bellíssima fotografia! El seu temps de color de sang potser va ser efímer, però els artistes de la imatge i dels versos l'heu sabut fer eterna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer durar allò que se'ns escapa, podria ser una de les motivacions d'escriure o de capturar imatges. Viure el moment més intensament, també.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars