Paraigüer

Paraigüer de la Casa Amatller

No hi posaré paraigües. 
Faré rams de flors gegants 
que rebin els visitants 
així que entrin per la porta: 
gira-sols o hibiscus, 
dàlies o hortènsies,
o clavells, de tija ben llarga.
Colors i olors de benvinguda.
L'abraçada d'arribada.

Comentaris

  1. Quin goig faria. Amb les teves paraules és fàcil veure'l.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És fàcil veure'l... jo primer me l'he imaginat, ple de flors i ha estat després que he pensat en escriure-ho al poema.

      Elimina
  2. També. I tant que sí. Imagino paraigües.

    ResponElimina
  3. Jo tampoc hi posaria paraigües, només flors...Si reps les visites així, tindràs molts convidats a casa!!!Un poema molt bonic.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest paraigüer no és pas meu, tal com diu el peu de foto, però si en fos, l'ompliria de flors...

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  4. O m'ho sembla a mi o al costat esquerre d'aquestes flors liles que semblen albergínies s'hi veu un rostre de dona de perfil, amb un nas de Pinotxo...? :-))

    ResponElimina
  5. Ha, ha, ha... una dona de perfil amb nas de pinotxo!!! No et diré pas que no hi sigui, només puc dir que jo no la sé veure, però m'ha fet molta gràcia que tu la veiessis!!! ;-D

    ResponElimina
  6. que siguin ben grogues les que hi posis, faran goig i servei

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs una combinació de gira-sols i dàlies grogues quedarà perfecte!!!

      Elimina
  7. Amb un paraigüer tan bonic no cal que hi poses res. Si de cas, les teues paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament, aquesta tarda ho he intentat, de posar-hi flors, com que no tinc el paraigüer original, ho he fet al de la imatge, clar...

      Elimina
  8. Paraigües o flors, el paraigüer ja és prou bell per ell sol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Helena, d'aquí la meva foto. Però em va venir sola la idea d'un ram gegant.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars