Un vell far





Em sento com un vell far
que un altre far albira.
Si la claror se'm fa lleu
amb la teva creixeria.

Xuclarem llum de la lluna,
voldrem la terra daurada.
Del desert, d'aquesta duna,
en farem terra llaurada.




Poema que ve de ca la Galionar

Amb la xarxa pescarem els reflexes
de la llum del far.
Amb el cabàs la llum de la lluna.

...................................................................Xavier Pujol

Comentaris

  1. Amb la xarxa pescarem els reflexes
    de la llum del far.
    Amb el cabàs la llum de la lluna.

    ResponElimina
  2. i plantarem el blat i els tomàquets tant necessaris per la nostra subsitència

    ResponElimina
  3. Els fars sempre han tingut una atracció màgica per a mi...Però sempre m'he hagut de quedar amb les ganes de pujar -hi i albirar la llunyania del mar!
    Un bonic poema el de la Montse, un far vell i un far jove poden fer una bonica parella nocturna!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un repte pendent que tens, doncs, un dia has de pujar a un far...

      Elimina
  4. Moltes gràcies, Carme, per haver-te inspirat en el meu poema, i haver-ne creat un altre de molt més optimista. M'agrada també molt la teva versió de la imatge del far.
    Una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per inspirar-me, Montse. Una abraçada molt forta.

      Elimina
  5. M'agrada aquest poema. És bonic i positiu. I molt lluminós!
    ;-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars