Rosella per a l'Helena...



No t'aturis, ja sé que és hivern.
Si vols roselles hi haurà roselles.
En el somni dels dits neixen les flors.
En la mirada hi ha tacte de pètals.
Alçaran el cap quan sigui l'hora.
Encara no sé quin serà el camí,
ni si el final és prop o lluny. 
Sense que hagi pogut aprendre gaire,
sé que si volem roselles hi haurà roselles.
Encara que sigui hivern.







Comentaris

  1. Tenim el poder mental de fer el que volem amb el pensament. Roselles pertothom

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plantarem llavors de roselles... perquè després del poder mental vinguin les de veritat.

      Elimina
  2. És veritat a l'hivern fins i tot hi ha roses, que desafien les inclemències del temps...Potser sí que només cal desitjar la flor que volem!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors van una mica al seu aire, i si tenen ganes de sortir, surten. He vist moltes flors a ple hivern.

      Elimina
  3. I tant que sí que n'hi haurà si així ho volem! Que bonic aquest poema, tan positiu, tan possible, tan esperançador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, pel teu comentari tan bonic i afalagador...

      Elimina
  4. esperem que si que neixen roselles encara que sigui hivern .....

    ResponElimina
  5. "Cal que neixin roselles a cada instant..... enterrem la nit, enterrem la por"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com costa enterrar aquesta nit i aquesta por. Treu braços per tot arreu...

      Elimina
  6. Gracias Carme por tu interesante blog del que aprendemos. Como bien expresas:

    Encara no sé quin serà el camí,
    ni si el final és prop o lluny.
    Sense que hagi pogut aprendre gaire,
    sé que si volem roselles hi haurà roselles.
    Encara que sigui hivern.

    "Utopia és l'horitzó que mai s'arriba però serveix per continuar el camí"


    ¡¡¡ Salut i felicitat en la vida i feliç nadal !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Antonio, mucha salud para ti también y Feliz Navidad!!!

      Elimina
  7. Quina preciositat de poema, Carme, artista!!

    ResponElimina
  8. Aquesta aquarel·la tan maca no em va servir! Per parlar de la Primavera de Praga és massa lírica. Moltes gràcies, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ha servit, no t'amoïnis, al menys per aquest post i aquest poema.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars