Palau de la Generalitat

Fotografia del M H President Carles Puigdemont a l'Instagram
Mirem al cel 
des de les belles parets
i coronaments i gàrgoles,
buits i desnonats, tan tristament.
Enlairem-nos més amunt
de totes les presons i reixes,
per fer un camí que ha de ser nou.
Serà més lluny, l'arribada,
serà més dur i esquerp el camí,
però la tènue claror del nord, 
ara, es fa esperança.
Mirem amunt... 
Si no hi ha claror de dia
hi haurà un estel cada nit.

Comentaris

  1. Sembla que els núvols volen imitar la forma de les gàrgoles...El president ara veu el cel des de Bèlgica i segur que els estels li fan companyia!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que pugui ser allà i no a la presó...
      Bon dia M Roser!

      Elimina
  2. M'he emocionat llegint aquest poema Carme.
    Aquests dies estem sensibles. Amb el vicepresident i més de mig govern a la presó, i el president i l'altre meitat de govern a l'exili de Bèlgica.
    Quanta injustícia!!
    El final del poema és bellíssim! Un estel, sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els Jordis, que no els oblidem mai.

      Elimina
    2. És que es tristíssim tot el que passa, Xavier, no hem de deixar de tenir-ho present i de treballar perquè s'acabi. La normalitat de la quotidianitat seria terrible en aquestes circumstàncies, seria com oblidar-los. Com sigui hem de deixar testimoni cada dia. Cada moment.
      Com diu més avall en XeXu, nosaltres som l'estel.

      Elimina
  3. L'estel que ens guia és el poble. Només ell ens portarà on cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, XeXu, la gent sap on vol anar i sap lluitar per arribar-hi.

      Elimina
  4. Ara fa dies que no s'hi passa per la Generalitat, per què serà?

    ResponElimina
  5. És tan bell, el Palau de la Generalitat... però la millor vista és la del cel sobre els nostres caps, deia Forster.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars