Nou i vell

,


L'ombra de les velles pedres, 
es dibuixa  sobre la lleugeresa 
i la fragilitat dels vidres nous.


Comentaris

  1. Quan s'intenta reconstruir un edifici antic, hi ha qui tria fer-ho amb el mateix estil, en canvi com en aquest cas, de vegades s'intenta que sigui ben diferent, ben contrastat...
    A mi, gairebé sempre, m'agrada més que es respecti l'arquitectura inicial!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depèn de quina sigui la finalitat de l'obra feta.

      Jo trobo que cada època té les seves característiques i possibilitats: tècniques, materials, humanes i fins i tot estètiques i jo prefereixo utilitzar les possibilitats que tenim ara que no pas "imitar" les que tenien segles enrere, però això sí amb el respecte d'un diàleg coherent. Però vaja, que és un tema complex, M Roser i jo experta no sóc. Bona nit.

      Elimina
  2. La foto m'ha recordat a Edimburg. Al centre els edificis han de mantenir l'estètica clàssica de la ciutat. Si no recordo malament, en Bill Gates va fer allà un centre espectacular, però amb estètica moderna, i li van fer fer una 'carcassa' clàssica que l'envolta. Molt curiós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, i tant! Que curiós! No conec Edimburg... si algun dia hi vaig ja m'ho miraré.

      Elimina
  3. L'art, encara que se sustenti sobre antigues pedres és fràgil.
    Tenim uns amics que van anar a viure a un pis d'una finca modernista de l'Eixample i van fer les obres sota la supervisió de tècnics de l'Ajuntament per preservar el patrimoni modernista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'art, com moltes de les coses boniques és fràgil, però també és etern... surt de tot arreu i no s'acaba...

      Elimina
  4. No et pensis, aquest vidres són més resistents del què semblen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars