Em creixen iris




Em creixen iris, 
dalt del terrat.
I a cada primavera
canvio el pentinat.

Comentaris

  1. Deixem que creixin els iris. Trenant primaveres.

    ResponElimina
  2. Que boniques són les barraques de pedra seca i aquesta té un terrat molt florit ...Els arbres li donen aixoplug... Un poema molt de muntanya!
    Petonets. Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'haurévd'anar a fotografiar a la primavera, deu estar espectacular.

      Elimina
  3. Hem de preservar tot el que creix en estat positiu

    ResponElimina
    Respostes
    1. I fins i tot regar-ho si podem... que ens creixin iris a tots els terrats...

      Elimina
  4. m'agrada que els iris et creixin i la imatge .....tan de bo neixin flors a cada instant

    ResponElimina
  5. Sempre ets tu que escrius i sempre diferent. Et vas renovant amb un talent inesgotable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena.
      M'afalagues... penso que mirar endins o mirar enfora s'expressa diferent, però la mirada sempre és la meva.

      Elimina
  6. Quin poema més graciós, Carme! M'has fet somriure i això sempre s'agraeix.
    La fotografia és d'una gran bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig veure aquesta cabana, fa pocs dies, o sigui, ara, a la tardor. I la meva avidesa la imaginava ja plena de primavera amb el pentinat blau-lila dels iris. Definitivament hi hauré de tornar a la primavera. Gràcies pel somriure, Glòria, també s'agraeix rebre'l.

      Elimina
  7. Ahí está por cientos de años escondida, refugio de pastores y cada primavera luciendo su "iris".Maravilla de la naturaleza y el hombre a la vez. Mis felicitaciones Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Antonio, me dejo cautivar por este tipo de cosas, ya ves... aunque sólo sea para aliviar otras. Gracias por tus palabras.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars