Concert per a la mà esquerra de Jesús Bonals

Aquesta ha estat una de les 3 lectures d'estiu més interessants i que he gaudit més, tot i que he tingut sort i he encertat força gairebé  tots els llibres d'aquest estiu.

És un llibre que he sentit molt proper. Tot i que és un llibre complex i molt i molt ple de continguts. Parla de molts temes diversos: emocionals, sentimentals, culturals, ideològics, polítics, ètics, morals... tots molt ben posats dins de la història, però en tots els temes (o gairebé) m'hi sentia en una comoditat i en un ambient conegut per a mi.

Em va sorprendre que l'autor no utilitzés gaires majúscules. Ni punts, tot i que els paràgrafs si que estan separats com si hi haguessin punts i a part, però només hi ha comes.  Està ben trobat perquè les parts del llibre són en realitat gravacions orals. En aquest sentit és un discurs seguit, tot i que com a lectora agraeixo aquesta separació per paràgrafs, que ho fa tot més fluït i senzill.

Jesús Bonals ha fet que em senti molt a prop dels seus personatges, que els entenguin molt bé, que em facin pensar en algú que conec o en situacions diverses viscudes. No sé si s'entendrà que vull dir si dic que per a mi ha estat una novel·la entranyable. D'arribar ben endins. La barreja d'històries de la mateixa família protagonista i del mateix poble va des de l'any 92  que és quan el protagonista fa les gravacions, fins al temps de la guerra civil i la postguerra, que ell ens va explicant, mentre investiga la història del seu pare. Aquest pare que el protagonista admira i que el lector admirarà també, de seguida. És una persona bona, intel·ligent, honesta i sàvia.  Una persona que tothom voldria ben a prop, però a vegades els que l'han tingut més a prop tenen la impressió que no han aprofitat prou el temps al seu costat. A mi també em passa sovint amb els meus pares.

Té una mica menys de 500 pàgines, però es llegeix fàcilment i ràpidament. Com que jo l'he llegit en època de vacances, no el podia deixar. La setmana en què vaig llegir aquest llibre va ser una intensa setmana amb el llibre a tot arreu.

Comentaris

  1. Moltes gràcies, Carme! Ara l'envio al meu pare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Helena, per fer-me arribar el llibre i també per fer-li arribar aquest comentari a ell.

      Elimina
  2. Si ho llegeixes Helena... els testos s'assemblen a les olles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      "una persona bona , intel•ligent, honesta i sàvia": així és el meu pare, així voldria ser jo. L'any 92 és l'any que em vaig posar malalta, per a mi és important.

      Elimina
    2. M'agrada molt la frase feta d'en Xavier!

      Elimina
  3. Gracias Carme por compartir estas lecturas interesantes. Aunque tenga que traducir me ha gustado la reseña que haces del libro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a tu, Antonio, por seguir este contante pero disperso blog.

      Elimina
  4. Em sembla una sort trobar llibres amb els quals conectis bé...


    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  5. Tot i que encara el tinc a mitges (un ull sembla que vol jubilar-se), coincideixo amb tot el que argumentes, Carme. És un escriptor dels bons, en Josep Bonals. Espero tenir ocasió d'acabar-lo aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu que tinguis problemes als ulls.
      Si els ulls et fan una mica de bondat, segur que l'acabes ràpid.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. No conec el llibre ni l'autor, però pels comentaris deduesc que és el pare d'Helena.
    Sempre és bo que ens recomanen bons llibres. Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt de tornar-te a trobar per aquí, Mari!
      I sí, has deduït bé, l'autor d'aquest llibre és el pare de l'Helena.
      Una abraçada, Mari.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars