Els Relats estiuencs de la Carme: Colors i formes al Cap de Creus

Proposta de RC (Relats de la Carme) 
En substitució estiuenca dels Relats Conjunts (RC)
Qui s'hi anima?

Doncs s'han animat:

  1. En Joan Gasull amb el relat : Allà al Camell
  2. L'Elfreelang amb: Un camell i una cabra fets de pedra 
  3. La Gemma amb: Perseu i Andròmeda: un final diferent
  4. En McAbeu amb Gènesi
  5. En Pons amb: Cas típic 2655
  6. En XeXu amb: Secundaris


Itinerari 17

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d’animals estrafets i mutants. I jo me les escolto i me les crec, àvida com sóc de meravelles.



El camell del Cap de Creus em pregunta si he vist la cabra dalt d’una roca i ell se la mira, com qui busca una amiga. I sí que la veig de lluny, però quan m’hi acosto, sento una rialla greu i fonda. El camell em pren el pèl i la cabreta enfiladissa s’ha tornat àliga d’ales esteses.
Miro i miro la pedra i no sé entendre la transformació. Refaig el camí, per retrobar el punt de vista. Torno al lloc des d’on es veu la cabra i mentre camino es desdibuixa, desapareix, es fa roca sense forma i més enllà, es fa àliga de nou.
Hi ha mil presències absents en aquest itinerari. Una mena de laberint guiat, on no voldries perdre mai les guies clavades ran de terra, perquè és inquietant i bell aquest paisatge.
Restes de naufragis, humans i vegetals s’acumulen ran d’aigua.
I aquella solitud engrescadora, que no voldria deixar escapar. M’enfilo canal amunt per tornar al punt de partida entre matolls de flors blaves.
El camell em vol donar una penyora de retorn. Em crida i vol que m’endugui el reflex vermellós de les roques rovellades damunt de l’aigua. Diu que és la penyora per assegurar el retorn. No voldria deixar-lo escapar, però tan el retorn com el reflex em llisquen de les mans i me’n vaig amb les mans buides i el riure del camell a la meva esquena. Es burla de mi, encara.  I jo el deixo enrere, pensant que per més que m’agradin els misteris i les meravelles tornar al Cap de Creus o no, és una cosa que fonamentalment depèn de mi mateixa. Tornaré un dia per acabar l’itinerari 17.

Comentaris

  1. Jo m'hi animo. Bé, ja saps que pels teus RC ja vinc animat de sèrie. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit el teu relat i, malgrat el camell bromista, crec que el final és el més lògic... a un lloc com aquest si ha de tornar sempre que es pugui. :-)

      M'emporto les imatges... a veure que em surt!!

      Elimina
    2. He, he, he, Mc, si no fos pels que, com tu, ja veniu animats de sèrie, no valdria la pena proposar res.

      Val la pena, sempre, tornar al Cap de Creus!!! Gràcies , Mc!

      Elimina
  2. ole ole els relats estiuencs !!!! molt divertit .....a veure si em surt el meu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! M'alegro molt que t'hi animis.

      Elimina
  3. Sabia que no ens fallaries!! Ara posaria aquí un cor d'aquells del whatsapp. Com en Mac, jo també sempre vinc animat a participar als teus jocs, però m'hauràs de disculpar perquè em poso en mode vacances aquests dies. A la tornada participo segur, recorda'm-ho si me n'oblido! Però tinc fins el 15 d'agost, oi? Hehehe. Gràcies per seguir mantenint aquest desert viu, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu, ja saps que els capricorn, una mica quadriculats de mena, ens costa fer-nos enrere. Mentre hi hagi algú que en tingui ganes, jo no fallaré. No hi ha cap pressa. Gaudeix molt de les teves vacances.
      T'ho recordaré... però això no caduca mai, ni tan sols el 15 d'agost...
      Compartim la sensació de desert, XeXu... però encara tenim el petit reducte dels incombustibles... gràcies.

      Elimina
  4. No m'estranya que enmig de les roques del Cap de Creus t'hi puguis imaginar animals exòtics , tot i que si és un dia de tramuntana forta, potser que busquis una àguila ben grossa perquè et tregui volant pels aires d'aquest mont de roques màgiques, sense que prenguis mal...M'ha agradat el text!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una colors i unes formes espectaculars...
      Bon diumenge, M Roser, gràcies!

      Elimina
  5. fet! https://sidubtosoc.blogspot.com/2017/07/un-camell-i-una-cabra-fets-de-pedra.html

    ResponElimina
  6. M'agradarà participar, Carme, a veure que se m'acut.
    Per cert, que passis un feliç dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies dobles, Glòria! Per participar i per la felicitaciô...

      Elimina
    2. Encara no se m'ha acudit res, Carme. Estic desmoralitzada, però segueixo pensant.
      Ho sento...

      Elimina
    3. Glòria, bonica... et llegeixo i se m'acudeixen un munt de coses a dir perquè no et desmoralitzis gens ni mica.

      1.- No és cap obligació, ni cap compromís, ni no inspira la imatge no inspira. No t'amoïnis gens.
      2.- Si no el fas no passa res.
      3.- No caduca, el pot fer el mes que ve, si et ve de gust.
      4.- Sempre fas uns textos molt divertits, originals i encertats... si no et forces, segur que ve una idea...
      5.- No cal que ho sentis... és només un joc d'estiu.
      6.- Una abraçada

      Elimina
  7. És veritat, és el teu sant! Felicitats! El 16, no pas el 17!

    ResponElimina
  8. Felicitats pel sant i per aquestes pedres tan vives! A veure si se m'acut alguna cosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gemma! A veure... degur que sí!!!

      Elimina
    2. M'he animat, Carme , l'acabo de publicar, gràcies per la inspiració!!

      Elimina
    3. Ja poso l'enllaç. Molt divertit, Gemma, m'ha agradat. Moltes gràcies.

      Elimina
  9. ostres Carme ho sento mira quin cap tinc que fins ara no he caigut de cap i de peus...moltes felicitats !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree!!! Ara si que vinc cap al teu blog...

      Elimina
  10. Com cada estiu, aquí tenim els "RELATS DE LA CARME" per evitar la letargia que provoca la fastigosa calor, la CARME ens anima a posar les neuronetes a imaginar, inventar i escriure... Farem el que podrem :-DD

    Per cert, MOLTES FELICITATS!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Assumpta, vinga neuronetes de l'Assumpta, apa... a inventar...

      Elimina
  11. Amb un dia de retard, però FELICITATS!!

    ResponElimina
  12. No se si hi participaré, de moment aquestes pedres no m’inspiren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, pons... ara m'has fet riure!
      Clar que hi participaràs, home!
      En primer lloc no te'n sabràs estar i en segon lloc, la inspiració del pons és infinita i no s'acaba mai. T'inspirarás quan menys t'ho esperis.

      Elimina
    2. Dilluns 24 apareixerà el meu "relat conjunt"
      https://pons007.wordpress.com/2017/07/24/2655/

      Elimina
    3. Genial! Passaré a buscar l'enllaç... gràcies, pons...

      Elimina
  13. Acabo de publicar el meu.

    https://xarel-10.blogspot.com/2017/07/relats-conjunts-de-la-carme-juliol.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! Ja hi ets! M,ha agradat molt... som uns ptivilegiats. Un raconet de món on el Gran Artífex es va entretenir més ...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars