De què parlo quan parlo d'escriure d'Haruki Murakami

Llegeixo aquest llibre amb la sensació de naturalitat i de quotidianitat que tindria si estigués fent un cafè amb l'autor en alguna terrasseta a la fresca i ell m'estigués parlant sense cap pretensió alliçonadora. És la seva opinió, és la seva  manera de veure i de sentir,  diu ell. Ens explica moltes coses de la seva vida i de la seva manera de veure el món.

M'han cridat l'atenció un parell de fragments, evidentment perquè diuen molt de mi i de la meva manera de llegir:

"Em faria molt feliç que les meves novel·les provoquessin en els lectors una sensació física, per lleu que fos, semblant a la de la profunda escalfor de les aigües termals, perquè jo mateix he llegit molts llibres i he escoltat molta música buscant aquest tipus de sensació.

Hem de confiar, sobretot, en el que sentim nosaltres mateixos. Tant és el que digui la gent. Tant és per a qui escriu com per a qui llegeix, no hi ha cap criteri més valuós que aquesta sensació."
H. Murakami

M'alegro moltíssim de fer feliç a Murakami, encara que ell no ho sàpiga, perquè jo llegeixo així. Sempre així, buscant aquesta sensació i en els seus llibres la trobo moltes vegades. Una sensació prou inexplicable com per acceptar i donar per bona la seva metàfora de les aigües termals, que busco sempre quan llegeixo i va incorporada en moltes de les seves novel·les.

Parla dels seus temps d'estudiant i diu això:

"Llegia llibres  de totes les menes imaginables, els devorava de cap a cap, com si els llancés a paletades en un forn encès. Estava sempre tan atrafegat llegint-los i assimilant-los un per un - tot  que també n'hi havia molts que no acabava d'entendre -  que gairebé no tenia temps per a res més. De vegades penso que va ser una sort, encara que no ho sembli. Si m'hagués fixat en el que m'envoltava i m'hagués  parat a pensar seriosament en els artificis, les contradiccions i les fal·làcies que hi havia pertot arreu, potser hauria acabat en un carreró sense sortida i m'ho hauria passat força malament." H. Murakami

Les pàgines que segueixen són aclaridores per explicar aquest tema que em sembla molt important, però no vull posar una citació molt llarga. Jo crec que tots els lectors que hem llegit amb avidesa ens hi podem trobar reflectits d'alguna manera. Llegim perquè ens agraden més els llibres que el món. Busquem un refugi, busquem un lloc on sentir-nos còmodes, potser fins i tot compresos,  busquem diferents interpretacions de la realitat, busquem maneres de mirar menys habituals, busquem companyia, busquem solucions... i busquem milions de coses més.

Que Murakami us acompanyi...

Comentaris

  1. No sé si conscientment jo busco tot això quan llegeixo però, de fet, si agafes un llibre encara que sigui només per distreure't una estona, d'alguna manera és cert que el que trobes és tot aquest reguitzell de coses que ens dius al teu últim paràgraf. Així que, pensant-ho, tens tota la raó.

    Ja saps que, a la meva manera, jo també sóc un fan de Murakami. Escriu molt bé, aquest home. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada i em fa pensar una bona estona, que introdueixis aquest "conscientment", perquè penso que precisament es tracta d'això. Ho busquem sense pensar-hi, sense saber què busquem, però alguna cosa busquem i ha de ser prou important com per fer-nos aquests addictes a la lectura que som.

      I jo que a més a més de l'addicció a la lectura, tinc una certa addicció a mirar de fer conscients les coses que no en són d'entrada. Sento una alegria i una emoció important en aconseguir-ho. Aquesta és un sltre aspecte a afegir a la meva llista: la lectura, de tant en tant té la màgia de fer prendre consciència de coses interiors i pròpies que no sabíem abans.
      Alguns autors d'alta sensibilitat ho aconsegueixen més que d'altres. Murakami n'és un. I tens raó que escriu molt bé aquest home, però sobretot em captiva per aquesta traça en entrar dins de les emocions humanes més amagades.

      I sí, ja sé que compartim ser fans de dos dels millors escriptors del món mundial. Un de casa, l'altre de l'altra banda del món. Que bé que sigui així.😉

      Elimina
  2. Justament jo he fet fa poc una tanka al meu blog inspirada en la lectura, en una foto que m'han fet llegint.
    Tot i que llegir és un vici impune, que diu André Maurois, no és bo de ser només de llibres a la vida, ho admeto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un vici impune, que bo! No coneixia aquesta frase d'André Maurois, però me la faig meva immediatament. És un vici, fins i tot ben vist per la majoria de la gent, però això no treu que sigui un vici.

      Jo no sóc només de llibres, però sóc molt de llibres ... tampoc no crec que canvii a aquestes alçades de la vida. Per què hauríem de fer-ho? Canviaria el món per fer -se més amable? No, oi? doncs ens continuarem refugiant.

      Elimina
  3. Està bé el que expressa l'escriptor. El fan feliç els seus lectors.
    Si és així vol dir que mentre durava la lectura ell també els va fer feliços entre pàgina i pàgina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi sí, aquest senyor em fa feliç, mentre dura la lectura i em va fer il·lusió que una desterminada sensació dels seus lectors el faci feliç a ell. Un bon intercanvi.

      Elimina
  4. Fantàstic que el que escriu s'ho passi bé i sigui capaç de transmetre aquest sentiment als seus lectors, perquè puguin gaudir de tot el què ell comparteix ...M'agrada sobretot el primer paràgraf,. Jo si començo a llegir un llibre i no em transmet res, el deixo estar i en busco un altre que la seva lectura em provoqui sensacions positives...
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em costa deixar els llibres. Com més gran em faig més en deixo, però em costa i em reca, com si per falta de paciència m'estigués perdent allò de més valuós que conté el llibre en qüestió. Però amb els anys n'he après, sobretot per no "perdre" el temps llegint coses que no m'interessen quan n'hi deu haver moltes altres de millors. I cada cop més, penso com ell, que no hi ha cap criteri millor que la sensació dubjectiva que tenim en llegir.

      Elimina
  5. Sento haver trigat a venir, no he pogut fer-ho abans, però suposo que ja pensaves que no em perdria aquest post. Em va agradar aquest llibre, com tots els d'ell. És cert que és molt íntim, molt autobiogràfic, però ens ajuda a entendre'l millor, que ja costa, i a entendre'ns a nosaltres mateixos, que també costa. Què busquem en la lectura? Doncs dir que busquem alguna cosa diferent del que tenim no és descabellat. Abstreure'ns. Marxar a alguna altra banda per oblidar una estona les misèries que ens envolten. O simplement canviar d'aires. Això els que llegim majoritàriament ficció. I jo ho faig volgudament, no perquè no m'interessin altres temes i gèneres, però vull que el llibre em faci viatjar. Sensació física no se si me'n provoca, la lectura. Però canvi d'estat mental sí, això és indubtable.

    M'alegra que l'hagis llegit finalment, i pel que sembla l'has gaudit. I has après, encara que ell no pretengui ensenyar, però és el que té aquest home, sempre aprenem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha pressa, XeXu. Sabia que no et perdries aquest post. Sí... Provoca un estat mental que en alguns moments i en alguns casos es fa intens i arriba a provocar sensació física.

      Sempre aprenc molt d'aquest home, moltíssim. I després d'aquest llibre sembla que el conegui personalment.

      Elimina
  6. Jo no soc una gran lectora, no en soc addicta, però hi ha llibres que m'han enganxat tant que m'han seduït i hauria volgut que no s'acabaren mai. Murakami m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro de coincidir amb Murakami. Segur que ets una gran lectora, encara que no siguis addicta.

      Elimina
  7. m'he llegit crec un parell de llibres de l'autor i reconec que em van agradar però no prou per esdevenir-ne lectora fidel de les seves obres , la manera que ho narres i els fragments que destaques fan molt bona pinta això sí , deu ser aquesta sensació personal de que parla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots connectem amb qui connectem... suposo que això no es pot canviar. Sí, jo hi trobo una sensació especial que trobo amb molt pocs autors.

      Elimina
  8. Llegir autors orientals em costa un esforç. De Murakami només he llegit "Tokio blues" em va agradar, tot i que no entenc gaire la seva mentalitat. El reconec com a un gran escriptor, però no m'enganxa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs res... Glòria, aleshores no cal que Murakami t'acompanyi si no vols... era una broma... he, he, he...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars