Corçà



Eixamplo la mirada.
Hi ha el cel i els arbres,
i horitzons més enllà,
de la carena més alta.

Horitzons de paper
o de noves mirades.
Anar lluny, dins els cors
que trobes ben a prop.


Comentaris

  1. Quan vens del Gironès, passat Cervià, Medinyà,
    Juià, Cassà, Celrà i Flassà,
    entres a l'Empordà:
    Rupià, Parlavà, Ullà, Llabià, Foixà i
    Corçà!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, Xavier! Quanta rima acabada en à!
      Però no és el Corçà de l'Empordà, aquest.
      Vora Àger, camí de La Pertusa.
      Sobre el pantà de Canelles.
      Gràcies per les rimes... de fet rimen igual, sigui on sigui.

      Elimina
    2. No puc seguir fent rimes, ni amb la Pertusa, ni amb el Montsec d'Àger, ni amb el Congost de Mont-Rebei...
      Quina ficada de pota!!

      Elimina
  2. I anar caminant, i anar trobant cors i horitzons.

    ResponElimina
  3. Aquest Corçà no és de l'Empordà, com indica en Fita, doncs hauria tingut que canviar molt des de que jo hi anava a l'escola i que de ben segur també coneixes.....Gràcies a tu he descobert un segon Corçà a terres de ponent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Joan! Tens raó.
      Si pots fer l'escapada a Àger que et proposaves, t'hi arribes que és ben a la vora. I per anar a l'ermita de La Pertusa s'hi ha de passar i La Pertusa és un lloc que val la pena veure. Encara que no hi poguessis pujar (per la teva mobilitat, dic, tot i que es molt poqueta estona de caminar, fa força pujada i baixada) veure -la de prop ja val l pena.

      Elimina
    2. Disculpa Joan, "m'he equivocat, no tornarà a passar. " No sé de què em sona això...
      Elefants a banda, no és l'Empordà però és tant bonic com si ho fos.

      Elimina
  4. I més enllà de les carenes, hi segueix havent un País meravellós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi, que me l'estimo, és el millor, bàsicament perquè és el meu i no en necesito cap més. 😀

      Elimina
  5. Una carena i l'horitzó són el mateix, metafòricament parlant.
    "Horitzons de paper", els de les aquarel•les?
    El que és més local, el més universal, em fan pensar els dos darrers versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que tens raó. Són el mateix. Quan hi ha carena, la carena fa d'horitzó.
      Sí, els horitzons de paper són els imaginats, els virtuals, els pintats, els escrits, els inventats...

      Ben bé així com ho interpretes. Allò que tenim més a prop pot ser allò que més lluny ens permet arribar.

      Elimina
  6. Un temps preciós per gaudir de la Natura d'aquest meravellós País que és el nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, el dia llarg, bon temps... i caloreta encara suportable. (Si fem excepció d'aquest migdia a Montjuïc que ens hem torrat. Sort de les ombres!)

      Elimina
    2. Un paisatge tan verd eixampla l'ànima i ja només veure'l es respira amb amplitud. Tant de bo trobem els cors amables, lluny o a prop. Sempre hi ha horitzons més enllà, però cal que ens recollim dins dels nostres, on trobem refugi amable.

      Elimina
    3. Benvinguda al nou blog, Olga!!!
      Tens raó, jo sóc bastant de recollir-me en els meus horitzons força propers. Sentir-nos segurs i aixoplugats és molt necessari.

      Elimina
  7. Un paisatge preciós, on l'horitzó no és rectilini com el del mar, però fa pujades i baixades com si fossin onades, o sigui que tots els horitzons tenen alguna cosa en comú...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars